"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

martes, 20 de mayo de 2008

Guardar el diòxid de carboni sota terra

Una mesura més per afrontar el canvi climàtic consisteix a emmagatzemar el diòxid de carboni sota terra. El programa "El medi ambient" mostra com ho fan a Alemanya.

Construïda l'any 1998, la central energètica de Schwarze Pumpe, a l'est d'Alemanya, crema lignit per proporcionar electricitat a dos milions de llars. Però cada any envia deu milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera. Per evitar l'alliberament d'aquest gas, principal causant del canvi climàtic, una solució és capturar-lo i emmagatzemar-lo sota terra.

Per capturar-lo es fa l'anomenada combustió oxifuel, en què s'utilitza més oxigen pur que no pas aire per cremar el carbó. Això produeix un flux de gasos fets de vapor d'aigua, que s'expulsa, i diòxid de carboni. Aquest últim es purifica i comprimeix i es transporta en forma líquida, com si fos aigua amb molt de gas, per ser emmagatzemat al subsòl.

Els llocs adequats per fer proves són antics jaciments de gas natural, d'estructura geològica ben coneguda, ja que les roques del subsòl han de tenir unes característiques especials.

Els científics del Centre de Recerca en Geociències estudien els efectes de guardar milions de tones de CO2 al subsòl. Com que de forma natural ja n'hi sol haver, es creu que és segur tenir-lo aquí i evitar que actuï sobre el clima.
Fuente:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24361&p_ex=carb%F3


Edu3.cat



  • Programa El medi ambient
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2007
  • Àmbit Ciències naturals
  • Àrea Ciències de la terra i del

Durada: 4min.



En tot cas, aquesta tècnica no substitueix la reducció d'emissions, sinó que la complementa. Es calcula que la captura de diòxid de carboni pot representar un 40 % de l'esforç de reducció d'emissions que s'ha de fer a les plantes productores d'electricitat d'aquí al 2030.

El primer lloc del món on es va començar a guardar CO2 es troba al mar del Nord. És un jaciment de gas natural en què des del 1996 s'ha bombejat el gas a mil metres per sota del fons marí. Així, cada any s'han eliminat de l'atmosfera un milió de tones de diòxid de carboni. I s'ha vist que el sistema és segur. Segons l'empresa Statoil, en teoria aquí hi ha prou espai per guardar-hi les emissions de totes les centrals europees durant els pròxims 600 anys.

Tot això no evita les veus crítiques. Es tem que aquesta opció redueixi els esforços en eficiència i en energies renovables. La Unió Europea, però, assegura que la lluita contra el canvi climàtic s'ha de fer en diversos fronts i que aquesta és una més de les solucions que s'han de posar en pràctica.

No hay comentarios: