"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

lunes, 19 de mayo de 2008

Energies netes

Edu3.cat



Energies netes

Durada: 28min.
  • Programa Quèquicom
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2006
  • Àmbit Tecnologia
  • Àrea Tecnologia, Tecnologia industrial

  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Batxillerat


Dins la sèrie dedicada al canvi climàtic, "Quèquicom" explica tres maneres de generar energia que no contribueixen a l'efecte hivernacle: l'eòlica, la hidràulica i la que es basa en l'hidrogen.

L'hidrogen seria un candidat ideal per substituir el petroli, perquè s'obté de l'aigua i no genera gasos contaminants, però per aconseguir-ne cal electricitat. Això vol dir que primer s'han de desenvolupar energies alternatives no contaminants. Una de les que té més futur és l'energia eòlica.

Miquel Piris visita un camp d'aerogeneradors per entendre com és possible produir electricitat amb aspes que giren.
Però el vent bufa quan vol, de manera que cal disposar d'energia acumulada per quan es necessita, cosa que fan les centrals hidroelèctriques.

De fet, la pila recarregable més gran de Catalunya és la central hidroelèctrica reversible de l'estany Gento. El programa visita aquesta central enterrada, literalment, sota una muntanya per mostrar com rendibilitza l'impacte de centrals nuclears i tèrmiques.

De tot això i del futur de l'energia al planeta, en parla Joan Ramon Morante, catedràtic d'Electrònica de la UB.


El vent


Edu3.cat




Durada: 4min.
  • Programa Méteo K
  • Idioma Català
  • Producció TVC, Triacom Audiovisual
  • Any de producció 2006
  • Àmbit Ciències naturals, Tecnologia, Tutoria
  • Àrea Tecnologia, Ciències de la terra i del medi ambient, Coneixement del medi: natural, Educació per la ciutadania, Educació per la ciutadania i els drets humans, Ciències de la naturalesa, Tecnologia industrial text complet



  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria Batxillerat


El professor K descobreix, en aquest capítol de "Méteo K", per què fa vent, d'on surt i com se n'aprofita la força.

El vent és el moviment natural de l'aire que es desplaça paral·lel al terra.

Marga Puigdomènech, del Parc Eòlic de Rubió, recorda que el vent s'ha aprofitat des de fa molt de temps. Primer, pels vaixells de vela o els molins fariners, i ara, pels aerogeneradors, que fan servir el vent per generar electricitat.

L'energia produïda pel vent és l'energia eòlica, que es diu així pel déu grec del vent, Èol. A Catalunya hi ha vuit parcs eòlics.

Per volar en globus, parapent, practicar el surf o l'ala delta cal conèixer molt bé la força del vent.

Depenent d'on bufa, el vent s'anomena tramuntana, mestral, ponent, garbí, migjorn, xaloc, llevant o gregal.


Biocombustibles de proximitat

Edu3.cat


Durada: 4min.
  • Programa El medi ambient
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2007
  • Àmbit Ciències naturals
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Química, Coneixement del medi: natural, Ciències de la naturalesa text complet

  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
A Cork, al sud d'Irlanda, el projecte BIO-NETT, finançat per la Unió Europea, permet als conductors disposar de biodièsel produït a la mateixa zona. L'espai "El medi ambient" es fa ressò d'aquesta iniciativa.

La matèria primera d'aquest biodièsel és la colza. En una planta que hi ha a prop, la colza es transforma en biodièsel i després es distribueix. D'aquesta manera es redueix molt la despesa que comportaria transportar la matèria primera i després portar el combustible.

Els biocombustibles ajuden a reduir la quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera. Les plantes capten aquest gas. Després serveixen per obtenir biodièsel, que serà utilitzat en vehicles de motor. El CO2 que aquests emeten torna a ser captat per les plantes, que després serviran per obtenir més biodièsel. Així es tanca el cicle.

Però els beneficis depenen de dos factors principals: que els vegetals es conreïn de manera sostenible i que no hi hagi grans emissions provocades pel transport a la fàbrica o a les gasolineres. A més, així s'afavoreix els agricultors locals.

L'objectiu de la Unió Europea és que l'any 2020 els biocombustibles representin almenys un 10 % del consum total de gasolina i gasoil. Però també que es produeixin sense generar més emissions de les que ajuden a eliminar. La qüestió és polèmica, perquè alguns estudis assenyalen que l'ús d'aquests productes fins i tot pot ser negatiu per al medi ambient. Per això, no es tracta només d'aprofitar els grans camps de colza o de gira-sol per obtenir biodièsel, sinó de plantejar la producció i el consum de proximitat.

Una altra opció que s'està investigant són els anomenats biocombustibles de segona generació. En aquest cas s'aprofiten restes forestals o agrícoles que anirien a parar al contenidor. Els investigadors estudien l'ús de restes riques en cel·lulosa. D'aquesta manera, un residu es converteix en matèria primera de qualitat per obtenir-ne combustible. En tot cas, la Unió Europea reconeix que els biocombustibles no són cap solució màgica contra el canvi climàtic, i que no han de servir d'excusa per deixar de banda polítiques bàsiques com potenciar el transport públic i reduir l'ús del vehicle privat.

Energia solar


Edu3.cat



Durada: 6min.
  • Programa Un forat a la butxaca
  • Idioma Català
  • Producció TVC, Triacom Audiovisual
  • Any de producció 2006
  • Àmbit Ciències naturals, Tecnologia, Tutoria, Ciències socials
  • Àrea Electrotècnia, Tecnologia, Tutoria, Coneixement del medi: social i cultural, Coneixement del medi: natural, Ciències de la naturalesa text complet


  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria Batxillerat


"Un forat a la butxaca" analitza els usos que té l'energia solar i també els seus beneficis.

Totes les formes de vida que hi ha a la Terra funcionen de manera directa o indirecta amb l'energia solar. A més, aquesta energia també es pot aprofitar per viure millor.

Per convertir l'energia solar en calor o electricitat calen instal·lacions solars tèrmiques o fotovoltaiques.
Amb aquestes instal·lacions es pot escalfar aigua, tenir calefacció o llum i, alhora, estalviar diners i emissions contaminants.

El més freqüent és combinar energies. Una instal·lació solar pot cobrir entre un 50 i un 80 % de les necessitats anuals d'una llar. La resta la pot aportar una font d'energia convencional.

Una bona manera d'aprofitar l'energia solar és l'arquitectura bioclimàtica. S'edifica tenint en compte la forma i l'orientació de la casa, l'aïllament tèrmic i la il·luminació natural.

Els rajos solars també poden tenir aplicacions terapèutiques, ja que tenen un efecte sedant sobre les terminacions nervioses de la pell. Per això els banys de sol són beneficiosos contra l'estrès. S'ha de prendre, però, amb cura, evitant les hores en què crema més i fent servir una crema protectora adient.

No hay comentarios: